Introduccion Cristina 1950

La decada dels 50 va comportar importants canvis en la demografia, perquè la població va iniciar un periode de creixement ràpid, va creixer un 50% passant els 61.654 habitants.
L'augment de població va ser degut a l'arribada d'immigrants, procedents bàsicament de les zones rurals del sud d'Espanya.
La festa major era llavors la festa de la ciutat per l'excel·lència. Però durant la postguerra la seva vida va ser força migrada.
Mica en mica es va anar revitalitzant i els actes de la festa major es van incrementar amb exposicions, gales líriques, funcions teatrals, etc. aviat es va consolidar una de les manifestacions més definitòries de la Festa Major badalonina d'aquells anys, la dels carrers guarnits.
Aprofitant la iniciativa dels grups de veïns que adornaven els seus barris, l'Ayuntament va voler institucionalitzar el costum i va convocar el primer concurs de carrers guarnits, la idea va ser un èxit i participaven diversos carrers, amb el temps la dotació econòmica dels premis es va arribar a triplicar.

Creació del Power Point

Avui dia 19.04.12 comencen amb la creació del Dosier del Power Point, ja està finalitzat el Dosier del Word amb molt bona nota cosa que ens ha donat un plus de motivació. Esperem seguir així.

2005

Castellers de Badalona:

Els Castellers de Badalona som una de les colles castelleres més joves, concretament la 57ª de les 60 integrades a la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. El nostre objectiu fonamental és lògicament fer castells i representar Badalona, que és tot un orgull per a nosaltres. Significa no acceptar que la nostra ciutat sigui un mer satèl·lit metropolità i lluitar pel dinamisme cultural de Badalona. També suposa no limitar la colla al centre de la ciutat. En aquest sentit, no només s’estrenen castells a la Plaça de la Vila, sinó també al barri d’Artigues, Llefià, Casagemes, Coll i Pujol etc…

Diables de Badalona:

A Badalona, el març de 1983, tot parlant de la tradició de foc a la nostra ciutat (com la Cremada del Dimoni), durant la sessió de folklore i festes populars d'un curs de monitors, un grup de gent proposà la creació d'una colla de diables a la ciutat. La finalitat bàsica de la colla era aportar un element lúdic i festiu a totes les celebracions en les quals participéssim. La colla de Diables de l'Arboç del Penedès ens va assessorar sobre els costums i realització del Ball de Diables tradicional, per això són els nostres padrins. Seguint l'estructura tradicional de les colles, Diables de Badalona va quedar format per: Llucifer, Diablessa, borrons, encenedor (o fogoner), tabalers i diables polvorins (els que reparteixen pirotècnia).La primera sortida es va dur a terme el 10 de maig de 1983 durant el correfoc que es feia prèviament a la Cremada del Dimoni.

Bufons del Foc:

La Colla de diables Bufons del foc neix l’any 1996, amb l’ànim de promoure la cultura popular catalana a través d’una tipologia d’espectacle, el pirotècnic, molt arrelat en actes i festes tradicionals del nostre país. La colla infantil nés pionera a Badalona. Els diables del Port ens varen batejar l'any 2000. La finalitat de la colla no és només la realització d’espectacles sinó també el coneixement de les festes tradicionals que tenen com a base el foc, organitzant sortides a diferents indrets de Catalunya, per tal de conèixer i participar activament en la vida cultural i festiva de la nostra terra.

Gegants de Badalona:

La Colla de Geganters de Badalona és una entitat sense ànim de lucre que te com a principal objectiu la de promocionar la cultura popular, i en concret els gegants. Els gegants i nans de Badalona que des de fa 20 anys els treuen per tot arreu.

Miquelets de Badalona:

Miquelets de Badalona es va fundar el dia 20 Maig de 2003 fruit de la voluntat d’una colla d’amics compromesos en el mon de l’associacionisme i la cultura badalonina: crear una colla de trabucaires a la nostre ciutat. No teníem cap referent històric de trabucaires a Badalona, però sí en canvi dels “Miquelets”. Aquelles antigues milícies de voluntaris que van tenir el seu exponent màxim durant la guerra del francès eren prou engrescadores per recrear-les i al mateix temps es feia un reconeixement històric a uns ciutadans –organitzats en milícies civils- que, en el moments de perill, prenien les armes per tal de defensar la ciutat. El trabuc és la nostra arma. Soroll, foc i festa mediterrània, els nostres baluards. La cultura, la tradició i la saviesa popular, les nostres fites. La nostra presentació i el nostre bateig de foc fou el 9 de Maig de 2004. Els Miquelets de Badalona, com a colla de trabucaires s’inspiren en les antigues milícies catalanes, que es formaven en moments de perill per defensar la població. Han estat recreats, sobretot, a partir de les referències documentals trobades.

Badalona Bèsties de Foc:

Per tal de poder fer una mica d'història, ens hem de traslladar a l'any 1983, quan una colla d'amics i amigues, monitors de l'Esplai Catxap (de la parròquia de Santa Maria de Badalona) vam decidir construir el primer drac de la ciutat per participar a la rua de Carnestoltes d'aquell any. Així va néixer "El més petit de tots", un petit drac, que estava format per un cap enganxat a uns travessers de fusta. Aquest drac formava part de la comparsa de l'Edat Mitjana, on també hi havia un castell amb la princesa. Després d'aquella primera experiència de foc, vam construir molt engrescats "El Drac Trempat". Aquest està inspirat en les formes i moviments de les Guites de la Patum; es tracta doncs, d'un cap de fibra de vidre amb un esquelet metàl·lic recobert amb roba de sac pintada. El porten dues persones, i la seva facilitat per alçar-se, llençant el foc enlaire, li va donar el nom "Drac Trempat". Aquest nom també va ser el que durant molts anys ens va representar com a colla de foc. El vam estrenar a les festes de Maig de Badalona del mateix any 1983.

Dissabte 13 d’agost

A les 22 h, a la platja del Pont d’en Botifarreta

BALL I BANY

CONCERT

NICOTINE: La banda de rock local guanyadora del 7è Concurs de Música de Badalona.

OBRINT PAS: Ens oferiran la seva particular fusió dels sons i instruments tradicionals valencians amb el bo i millor del ritmes actuals ska, reggae, rock,...

                             

Diumenge 14 d’agost

A les 20 h, a la plaça de la Vila

- Gran Xeringa Els Miquelets de Badalona donaran el tret de sortida a la traca de 500 m que unirà la plaça de la Constitució i la plaça de la Vila, passant pels carrers de la Costa i de Sant Anastasi fins a la Casa de la Vila, on finalitzarà l’acte disparant 12 salves de morteret.

- Cercavila de la plaça de la Vila fins a la Rambla. A càrrec de les entitats de cultura popular: Miquelets de Badalona, Badalona Bèsties de Foc, Geganters de Badalona i Castellers de Badalona, amb acompanyament musical. Recorregut: carrers de Mar, Canonge Baranera i Carme.

A les 21.15 h, a la Rambla

Espectacular actuació amb la natura gegantina del grup SARRUGA.

A les 22 h, a la platja

Castell de Focs

A les 22.30 h, a la Rambla

Concert de gospel

The Zion Gospel Singers.

Aquesta formació americana ens seduirà amb els grans clàssics dels espirituals negres i del gospel.

A les 24 h, a la Rambla, davant de Roca i Pi

BALL de GRALLES

SO NAT ofereix les melodies més característiques del ball de gralles de sempre, acompanyades d’unes bases musicals contemporànies.

Dilluns 15 d’agost

A les 8 h, a la plaça de la Vila

MATINADES pels carrers de Baix a Mar

A les 12 h, a l’església de Santa Maria

Ofici Solemne de Santa Maria, patrona de Badalona, i repicada de campanes

A sortida d’ofici, a la plaça de Barberà

TROBADA i Balls de Gegants i de les Colles a càrrec deGeganters de Badalona, Colla de Diables de Badalona, Badalona Bèsties de Foc i Castellers de Badalona. CERCAVILA fins a la plaça de la Vila

A les 14 h, a la plaça de la Vila

Vermut De Festa MAJOR

A les 17 h, a la Rambla

LA RAMBLA PER ALS PETITS

ECOMAGINA A càrrec d’Edúcats Montmeló. Taller de construcció de joguines amb deixalles. Un projecte educatiu i creatiu per treballar els residus urbans i la reutilització de les deixalles.

JAUME BARRI. VET AQUÍ UN GAT. Un recull de cinc contes propis de Jaume Barri (L'indi Joan, L'home del sac, El país de l'1, El papus dormilega i El geni Brick) que desperten el gust per escoltar la paraula.

A les 19 h, a la Rambla

Ballada de Sardanes, amb la cobla Thermalenca

A les 22 h, a la platja del Pont d’en Botifarreta (davant del carrer d’en Prim)

3a TROBADA DE FOC I BANY DE LES BÈSTIES I DIABLES Les colles de foc de la ciutat (Diables de Badalona, Badalona Bèsties de Foc, Bufons de Foc, Kapaoltis i els Miquelets de Badalona) tornen a oferir-nos la trobada de foc i aigua..

1920

LA festa major de Badalona ha canviat molt des de el 1920 les activitats el lloc han anat variant però sempre s’ha fet el mateix dia de La el 15 de agosto, la «Ascensión de la Virgen» (Mare de Déu d'Agost).

En el 1920 la festa major feia temps que es feia, i es feia a l’esplanada del museu, i encara es cremava el dimoni a la festa major, fet que ara es fa en maig i a la platja.

Degut al tema de la programació havia programació des de el dia 13 d’agost fins al 17 del mateix mes. Això també ha variat molt.

Exemple de un dia:

13 d’Agost de 1821.

A les 3:30 tritlleig de campanes.

4:00 Repartiment de bonos.

8:00 il·luminació electròniques.

9:00 audició de les sardanes.

I així tots el dies.

Cristina: Año 1950

Exemple de programació i lloc de celebració de la festa major de Badalona de l’any 1995:

BITLLES

Dia 16

Tarda, a les sis: Concurs de bitlles per equips en la pista de G.E. Cros S.A.

CICLISME

Dia 15

Tarda a les cinc.= Carrera per els petits al Passeig del Caudillo, organitzat per el Club Esportista Bétulo

Dia 16

Tarda a dos quarts de cinc.- Carrera Gran Premi de Ciutat de Badalona, per les categories 3º i 4º. I principiants, en el Passeig de Caudillo, organitzat per el Club Ciclista Bétulo

LLUITA GRECORROMANA

Dia 15

Matí a dos quarts de onze.- Al jardí del G.G. Nuria.

Dia 16

A les onze.- Al jardí de G.G. Nuria.

BALLS

Dia 15

Tarda a les set.-Ball de societat en el envelat del Cercle Artístic Espanyol.

Ball al local del Cinema Nou, per la Societat Casino Apolo.

Ball de societat en el envelat del Casino de Badalona.

Nit, a les onze.- Ball de societat en el envelat del Cercle Artístic Espanyol.

Ball públic al carrer de Balmes, a càrrec de la Orquestra La Principal de Badalona.

Ball al Cinema Nou, per la Societat del Casino Apolo.

Ball de societat en el envelat del casino de Badalona.

Dia 16

Tarda a les set.- Ball en el Cinema Nou, per el Casino Apolo.

Ball de societat en el envelat del Cercle Artístic Espanyol.

Ball de societat en el envelat del Casino de Badalona.

Nit, a les onze.- Ball de gala en el Cinema Nou per el Casino Apolo.

Ball de societat en el envelat del Cercle Artístic Espanyol.

Ball de societat en el envelat del Casino de Badalona.

Ball davant el local de la Societat Coral <Els ocellets> , a encàrrec de la banda La Principal de Badalona.

Ball públic al carrer de Nostra Senyora de Lourdes

1980
El dimoni el van crear al 1940 despres de la guerra civil Espanyola per animar.
Del 1940 al 1954 es feia al museu, excepte dos anys que es va fer a la platja. Definitivament es va fer en el 1955 a la platja.

Programació de les festes d'agost de 1980:

Divendres 15
Ofici a Santa Maria, a les 11:30h a la rambla, a les 21:30h Castell de focs i Ball Popular amb l'orquestrina la Maritima.

Dissabte 16
A la rambla a les 18:30h espectacle infantil d'animació amb marduix, titelles. A la platja a les 22h cinema a l'aire lliure. a Juan Valera a les 21:30h ball popular amb salseta de can Cirera.

Diumenge 17
A la plaça de la vila des de les 10h festa castellera amb els Bordegassos de Vilanova. A la plaça de la Vila a les 19h ballada de sardanes amb la Cobla Badalona.
El dimoni el van crear al 1940 despres de la guerra civil Espanyola per animar.
Del 1940 al 1954 es feia al museu, excepte dos anys que es va fer a la platja. Definitivament es va fer en el 1955 a la platja.

David Peña

La meva part del projecte de recerca consisteix en el any 2005. El que he buscat han sigut els horaris de les activitats que es feien, el lloc on es feia i quins dies eren,... Aquest any és dels més importants perquè simbolitza l'evolució des del 1880 fins al 2005. Quins canvis ens depararà?

Xavier Sánchez

La meva part del projecte de recerca consisteix en el any 1980. El que he buscat han sigut els horaris de les activitats que es feien, el lloc on es feia i quins dies eren . Encara em falta buscar fotografies i una mica més d'informació, i despres detallar-la...

Cristina Cuesta

La meva part del treball de recerca tracta de treure informació de l'any 1950 sobre la festa major de Badalona.
He de buscar informació sobre tot el que es feia en aquella època (programació, lloc on es feia, etc.) Per després poder comparar amb els meus companys les diferències de cada any.
De moment ja tinc la programació d'aquest i algun lloc d'on se celebraven els esdeveniments. Quan tingui tots ala informació haurem de parlar amb els altres per fer comparacions del que hem buscat.

Ariadna Ramírez

La meva part del treball consisteix en basar-me en l'any 1921. D'aquest any explicaré tota la programació de les festes d'agost, tenint en compte com era la societat en aquesta època i on es feien les festes, ja que han canviat molt amb les d'ara. Tambe buscarem informació sobre les diferents associacions com els castellers, els correfocs, gegants .... I parlaré amb la meva companya que tingui l'any anterior que en aquest cas és Laia i li preguntaré sobre les diferències que ha tingut en aquests anys.

De moment només tinc la programació i fotografies dels llibrets de programació ... pero encara queda molt temps i tinc que seguir buscant.

Laia Villar

Jo seré l'encarregada de l'any més antic dels que ens centrem, el 1880.
Ha estat una mica difícil trobar informació d'aquesta època, així que alguns documents i fotografies han estat preses un parell d'anys més o menys.
La programació també és la més curta, ja que no feien focs artificials ni la quantitat de coses que es farien després. El final del s.XIX va estar ple de conflictes i repercussions per la nova societat industrial, però també va estar ple de la brillantor d'iniciatives urbanitzadores i millores constructives preses per l'ajuntament de Badalona.
Encara em falta trobar fotografies i una mica més d'informació, detallar-la i fer la comparació i el contrast amb els altres integrants del grup.

Repartició de la feina

El nostre projecte de recerca sobre la Festa Major de Badalona farà un recorregut al llarg del temps i de l'evolució de la Festa Major d'agost.
Són centenars d'anys de festes, així que només podem fer una repartició dels anys per comparar-los i veure què ha canviat, què ha perdurat i quines actuacions i tradicions s'han perdut, o han evolucionat. També comentarem com estava la societat del moment i quins fet van marcar la ciutat catalana de Badalona.
Les dates fixades per cadascú són 1880, 1921, 1950, 1980 i  2005.

Gegants de Badalona

Gegants de Badalona

Els gegants de Badalona són les quatre parelles de gegants de la ciutat que porta la Colla de Geganters de Badalona. Representen personatges d’èpoques diferents i vinculats a la ciutat. Surten per les Festes de Maig, el Corpus, la Festa Major i esporàdicament en altres actes que es fan arreu de la ciutat. A més, sovint volten pel país visitant viles i ciutats acompanyats de moltes altres parelles de gegants d’arreu del territori.

L’Anastasi i na Maria

Aquesta és la parella més antiga de la vila i és que daten de l’any 1858, quan la Confraria de Sant Anastasi els comprà per 254 duros per tal de fer-los sortir per la festivitat del copatró Sant Anastasi, pel Corpus i per la Festa Major (a mitjans d’agost). Els acompanyaven una comparsa de capgrossos allà on anaven. Sortiren sense interrupció fins al 1880, quan a causa pel seu mal estat ho deixaren de fer. L’any 1894 la comissió de festes de l’ajuntament els adquirí i els restaurà per tal que tornessin a participar a les festes.

No va ser fins al 1942 quan, a causa del seu aspecte deteriorat i el pes de gairebé 100 quilos a causa del guix i les fustes que s’havien fet servir per restaurar-los, varen ser desats i substituïts per una altra parella de gegants.

L’any 1981 es retrobà la parella al dipòsit municipal i un any després es traslladaren a la Masia de Can Miravitges. El pas dels anys els havia costat ben car i s’hagué de fer mans i mànigues per a restaurar-los. Tot i això, en Jordi Grau Martí, del taller “El Drac Petit” de Terrassa els pogué recuperar i es reestrenaren el 1985. Malauradament, un any després varen patir un incendi a les dependències municipals on s’havien guardat just després d’haver participat a les festes. Es van haver de recomposar els cossos, les cares, les mans, però per sort havien quedat parts dels gegants poc danyades, així que poc després pogueren tornar a sortir al carrer amb l’aspecte que tenen avui en dia.

El 10 de maig de l’any 2000 van canviar de vestits i el 2009 foren proclamats el setè tresor material i cultural de Badalona.

Ell fa 3,82m d’alçada i pesa 80kg, ella en fa 3,76m i pesa 70kg.

En Jeroni i na Badamar

Fou la parella de gegants que substituí a l'Anastasi i na Maria l'any 1942 a causa del seu mal estat. Foren comprats al taller barceloní "El Ingenio" i sortiren pels carrers de Badalona pel Corpus i la Festa Major fins als anys 60, moment en el que a causa del deteriorament tot i els canvis de vestit que havien fet, es decidí retirar-los.

L'any 1996 la Colla de Geganters de Badalona decidí recuperar-los i foren estrenats pel mes de maig, construïts per l'escultor Jordi Grau Martí. Des de llavors han anat sortint any rere any i, avui en dia, són els gegants que van voltant per arreu de Catalunya i del món representant els badalonins i badalonines. De fet, han arribat a viatjar ben lluny: han visitat Maó, Lille, Tolouse, Síbiu (Romania)... uns gegants ben viatgers, sens dubte.

Foren batejats com a Jeroni, en motiu del monestir del segle XV que hi ha a les muntanyes de Badalona, al peu de la Serralada de Marina, anomenat Sant Jeroni de la Murtra, i Badamar, reflectint la relació de la ciutat de Badalona amb la mar, i és que havia estat una pettia vila de pescadors no massa dècades enrere. Popularment, però, també se'ls coneix com a "gegants reis" o "gegants del Corpus".

Ell fa 3,60m (més 20cm de corona) d'alçada i pesa 49kg, ella fa 3,54m (més 22cm de corona) i pesa 46kg.

En Ferrer de Gualba i n'Elionor de Santcliment

Els gegants "valencians" a la Plaça de la Vila

Els gegants "valencians", en Ferrer de Gualba i n'Elionor de Santcliment, a la Plaça de la Vila de Badalona.

Coneguts com els "gegants valencians" degut al fet que l'ajuntament badaloní de principis dels anys 70 els comprà a València, són una parella de gegants ben curiosa perquè sortiren al carrer tan sols 10 anys. El seu cos, fet de bímet a l'estil "fallero", no aguantà massa temps el pes dels caps de guix i l'estat dels gegants es deteriorà molt ràpidament.

A finals dels anys 80 foren trobats al magatzem municipal i, ràpidament, la Colla de Geganters de Badalona es mogué per tal de recuperar-los. Es va fer una rèplica dels caps i tan els cossos com la resta dels gegants es construïren de nou a càrrec de Jordi Grau Martí. El 10 de maig de 1991 van ser presentats i batejats com a Ferrer de Gualba i Elionor de Santcliment. Els seus noms fan referència als antics barons de Badalona que gràcies a la seva unió va sorgir l'actual escut de la ciutat.

Ell fa 3,51m (més 7cm de corona) d'alçada i pesa 49kg, ella fa 3,46m (més 7cm de corona) i pesa 46kg.

En Ripal i na Brunel·la del Mar

Els gegants "moros" a la Plaça de la Vila

Els gegants "moros", en Ripal i na Brunel·la del Mar, a la Plaça de la Vila.

Datats del 1982 i estrenats dins el marc de la Fira del Llibre de Sant Jordi, aquesta parella fou construida en Jordi Liñán, encàrrec que li encomanà l'ajuntament perquè no hi havia cap parella de gegants que sortís per la Festa Major ja que l'anterior, els gegants Ferrer de Gualba i Elionor de Santcliment, havien estat desats a causa del deteriorament de les figures. Així doncs, començaren a sortir pels carrers de la ciutat i no ho han deixat de fer mai fins a dia d'avui. Això ens permet dir que aquesta ha estat l'única parella de gegants de la ciutat que han anat ballant ininterrompudament al llarg de la seva existència.

L'any 1985 estrenaren vestits i perruques, i el 1988 foren restaurats per l'escultor terrassenc Jordi Grau Martí, del taller "El Drac Petit".

El gegant representa un pirata sarraí, dels que feien incursions a les costes catalanes, i ella una pubilla de la vila. Els seus noms foren escollits pels nens de Badalona i foren batejats el dia 2 de maig de 1982, tot i que popularment es coneixen com "els gegants moros.

Aquesta parella ha estat present a la inauguració dels Mundials de Futbol a Barcelona de l'any 1982; el 1997 van creuar el Mediterrani per anar a Maó, on van fer-hi estada durant les festes de Gràcia, juntament amb els gegants Reis, i han viatjat fins a l'illa de Còrsega per estar presents a una exposició anomenada “Morisca” el 1998.

Ell fa 3,88m d'alçada i pesa 56kg, ella fa 3,62m i pesa 60kg.