Xavier Sánchez

La meva part del projecte de recerca consisteix en el any 1980. El que he buscat han sigut els horaris de les activitats que es feien, el lloc on es feia i quins dies eren . Encara em falta buscar fotografies i una mica més d'informació, i despres detallar-la...

Cristina Cuesta

La meva part del treball de recerca tracta de treure informació de l'any 1950 sobre la festa major de Badalona.
He de buscar informació sobre tot el que es feia en aquella època (programació, lloc on es feia, etc.) Per després poder comparar amb els meus companys les diferències de cada any.
De moment ja tinc la programació d'aquest i algun lloc d'on se celebraven els esdeveniments. Quan tingui tots ala informació haurem de parlar amb els altres per fer comparacions del que hem buscat.

Ariadna Ramírez

La meva part del treball consisteix en basar-me en l'any 1921. D'aquest any explicaré tota la programació de les festes d'agost, tenint en compte com era la societat en aquesta època i on es feien les festes, ja que han canviat molt amb les d'ara. Tambe buscarem informació sobre les diferents associacions com els castellers, els correfocs, gegants .... I parlaré amb la meva companya que tingui l'any anterior que en aquest cas és Laia i li preguntaré sobre les diferències que ha tingut en aquests anys.

De moment només tinc la programació i fotografies dels llibrets de programació ... pero encara queda molt temps i tinc que seguir buscant.

Laia Villar

Jo seré l'encarregada de l'any més antic dels que ens centrem, el 1880.
Ha estat una mica difícil trobar informació d'aquesta època, així que alguns documents i fotografies han estat preses un parell d'anys més o menys.
La programació també és la més curta, ja que no feien focs artificials ni la quantitat de coses que es farien després. El final del s.XIX va estar ple de conflictes i repercussions per la nova societat industrial, però també va estar ple de la brillantor d'iniciatives urbanitzadores i millores constructives preses per l'ajuntament de Badalona.
Encara em falta trobar fotografies i una mica més d'informació, detallar-la i fer la comparació i el contrast amb els altres integrants del grup.

Repartició de la feina

El nostre projecte de recerca sobre la Festa Major de Badalona farà un recorregut al llarg del temps i de l'evolució de la Festa Major d'agost.
Són centenars d'anys de festes, així que només podem fer una repartició dels anys per comparar-los i veure què ha canviat, què ha perdurat i quines actuacions i tradicions s'han perdut, o han evolucionat. També comentarem com estava la societat del moment i quins fet van marcar la ciutat catalana de Badalona.
Les dates fixades per cadascú són 1880, 1921, 1950, 1980 i  2005.

Gegants de Badalona

Gegants de Badalona

Els gegants de Badalona són les quatre parelles de gegants de la ciutat que porta la Colla de Geganters de Badalona. Representen personatges d’èpoques diferents i vinculats a la ciutat. Surten per les Festes de Maig, el Corpus, la Festa Major i esporàdicament en altres actes que es fan arreu de la ciutat. A més, sovint volten pel país visitant viles i ciutats acompanyats de moltes altres parelles de gegants d’arreu del territori.

L’Anastasi i na Maria

Aquesta és la parella més antiga de la vila i és que daten de l’any 1858, quan la Confraria de Sant Anastasi els comprà per 254 duros per tal de fer-los sortir per la festivitat del copatró Sant Anastasi, pel Corpus i per la Festa Major (a mitjans d’agost). Els acompanyaven una comparsa de capgrossos allà on anaven. Sortiren sense interrupció fins al 1880, quan a causa pel seu mal estat ho deixaren de fer. L’any 1894 la comissió de festes de l’ajuntament els adquirí i els restaurà per tal que tornessin a participar a les festes.

No va ser fins al 1942 quan, a causa del seu aspecte deteriorat i el pes de gairebé 100 quilos a causa del guix i les fustes que s’havien fet servir per restaurar-los, varen ser desats i substituïts per una altra parella de gegants.

L’any 1981 es retrobà la parella al dipòsit municipal i un any després es traslladaren a la Masia de Can Miravitges. El pas dels anys els havia costat ben car i s’hagué de fer mans i mànigues per a restaurar-los. Tot i això, en Jordi Grau Martí, del taller “El Drac Petit” de Terrassa els pogué recuperar i es reestrenaren el 1985. Malauradament, un any després varen patir un incendi a les dependències municipals on s’havien guardat just després d’haver participat a les festes. Es van haver de recomposar els cossos, les cares, les mans, però per sort havien quedat parts dels gegants poc danyades, així que poc després pogueren tornar a sortir al carrer amb l’aspecte que tenen avui en dia.

El 10 de maig de l’any 2000 van canviar de vestits i el 2009 foren proclamats el setè tresor material i cultural de Badalona.

Ell fa 3,82m d’alçada i pesa 80kg, ella en fa 3,76m i pesa 70kg.

En Jeroni i na Badamar

Fou la parella de gegants que substituí a l'Anastasi i na Maria l'any 1942 a causa del seu mal estat. Foren comprats al taller barceloní "El Ingenio" i sortiren pels carrers de Badalona pel Corpus i la Festa Major fins als anys 60, moment en el que a causa del deteriorament tot i els canvis de vestit que havien fet, es decidí retirar-los.

L'any 1996 la Colla de Geganters de Badalona decidí recuperar-los i foren estrenats pel mes de maig, construïts per l'escultor Jordi Grau Martí. Des de llavors han anat sortint any rere any i, avui en dia, són els gegants que van voltant per arreu de Catalunya i del món representant els badalonins i badalonines. De fet, han arribat a viatjar ben lluny: han visitat Maó, Lille, Tolouse, Síbiu (Romania)... uns gegants ben viatgers, sens dubte.

Foren batejats com a Jeroni, en motiu del monestir del segle XV que hi ha a les muntanyes de Badalona, al peu de la Serralada de Marina, anomenat Sant Jeroni de la Murtra, i Badamar, reflectint la relació de la ciutat de Badalona amb la mar, i és que havia estat una pettia vila de pescadors no massa dècades enrere. Popularment, però, també se'ls coneix com a "gegants reis" o "gegants del Corpus".

Ell fa 3,60m (més 20cm de corona) d'alçada i pesa 49kg, ella fa 3,54m (més 22cm de corona) i pesa 46kg.

En Ferrer de Gualba i n'Elionor de Santcliment

Els gegants "valencians" a la Plaça de la Vila

Els gegants "valencians", en Ferrer de Gualba i n'Elionor de Santcliment, a la Plaça de la Vila de Badalona.

Coneguts com els "gegants valencians" degut al fet que l'ajuntament badaloní de principis dels anys 70 els comprà a València, són una parella de gegants ben curiosa perquè sortiren al carrer tan sols 10 anys. El seu cos, fet de bímet a l'estil "fallero", no aguantà massa temps el pes dels caps de guix i l'estat dels gegants es deteriorà molt ràpidament.

A finals dels anys 80 foren trobats al magatzem municipal i, ràpidament, la Colla de Geganters de Badalona es mogué per tal de recuperar-los. Es va fer una rèplica dels caps i tan els cossos com la resta dels gegants es construïren de nou a càrrec de Jordi Grau Martí. El 10 de maig de 1991 van ser presentats i batejats com a Ferrer de Gualba i Elionor de Santcliment. Els seus noms fan referència als antics barons de Badalona que gràcies a la seva unió va sorgir l'actual escut de la ciutat.

Ell fa 3,51m (més 7cm de corona) d'alçada i pesa 49kg, ella fa 3,46m (més 7cm de corona) i pesa 46kg.

En Ripal i na Brunel·la del Mar

Els gegants "moros" a la Plaça de la Vila

Els gegants "moros", en Ripal i na Brunel·la del Mar, a la Plaça de la Vila.

Datats del 1982 i estrenats dins el marc de la Fira del Llibre de Sant Jordi, aquesta parella fou construida en Jordi Liñán, encàrrec que li encomanà l'ajuntament perquè no hi havia cap parella de gegants que sortís per la Festa Major ja que l'anterior, els gegants Ferrer de Gualba i Elionor de Santcliment, havien estat desats a causa del deteriorament de les figures. Així doncs, començaren a sortir pels carrers de la ciutat i no ho han deixat de fer mai fins a dia d'avui. Això ens permet dir que aquesta ha estat l'única parella de gegants de la ciutat que han anat ballant ininterrompudament al llarg de la seva existència.

L'any 1985 estrenaren vestits i perruques, i el 1988 foren restaurats per l'escultor terrassenc Jordi Grau Martí, del taller "El Drac Petit".

El gegant representa un pirata sarraí, dels que feien incursions a les costes catalanes, i ella una pubilla de la vila. Els seus noms foren escollits pels nens de Badalona i foren batejats el dia 2 de maig de 1982, tot i que popularment es coneixen com "els gegants moros.

Aquesta parella ha estat present a la inauguració dels Mundials de Futbol a Barcelona de l'any 1982; el 1997 van creuar el Mediterrani per anar a Maó, on van fer-hi estada durant les festes de Gràcia, juntament amb els gegants Reis, i han viatjat fins a l'illa de Còrsega per estar presents a una exposició anomenada “Morisca” el 1998.

Ell fa 3,88m d'alçada i pesa 56kg, ella fa 3,62m i pesa 60kg.